Què és l'art?
 

L'art és una expressió de l'activitat humana mitjançant la qual es manifesta una visió personal sobre el real o imaginat.

El terme art procedeix del terme llatí ars. En l'Antiguitat es va considerar l'art com la perícia i habilitat en la producció d'alguna cosa. És fins a finals del segle XV, durant el renaixement Italià, quan per primera vegada es fa la distinció entre l'artesà i l'artista (artesania i belles arts) i, equivalentment, entre artesà (productor d'obres múltiples), i artista (productor d'obres úniques). És també en aquest període quan es crea un llenguatge articulat per a referir-se a l'exterior i no a la representació formal, quedant classificades les arts liberals (les actuals belles arts) en tres oficis: escultors, pintors i arquitectes.

A la fi del segle XVIII, i sobretot, a mitjan XIX (primera industrialització), és quan apareix una veritable oposició entre el producte artístic (treball global amb caràcter exclusiu) i l'industrial (treball parcelado i produït en sèrie). En aquest període es va donar un notable increment de les col·leccions privades, es van crear les primeres acadèmies d'art (sense accés per a les dones fins a principis del s. XX,), va sorgir la idea de patrimoni, amb l'aparició dels primers museus, i dels 'especialistes' com crítics, galeristas i col·leccionistes. És a partir de 1920 quan per primera vegada es fa distinció entre les "belles arts" i les "arts nobles".

Per tant l'art digital és la creació d'una obra artística realitzada amb la participació d'una computadora i les seves perifèrics com eina de treball. Llar3d pretén ser un lloc de referència per a totes aquelles persones que volen començar a experimentar amb l'art digital en el seu vessant visual. La representació de paisatges, escenes i mons sempre ha suscitat gran expectació. A través dels anys, s'han anat afegint noves tècniques que permeten anar més enllà del que seria un dibuix o imatge "pla", és a dir, buscar una tècnica en la qual llums i perspectiva fan que la imatge final tingui una aparença fotorrealística. Una de les tècniques més usades és el raytracing.

El món que ens envolta està compost d'objectes sòlids, líquids, gasos i fonts de llum (de diversos tipus, unes que emeten llum en totes adreces i altres sol en alguna). El raytracing intenta simular, mitjançant càlculs matemàtics, el comportament de llum i la seva interacció amb el món, com veuria el món l'observador. Una forma de fer això seria seguir cada llamp de llum que emet cada font de llum i veure si va a parar a l'ull de l'observador. Això es podria fer ja que el comportament de la llum és conegut però computacionalment és impossible ja que hi ha molts llamps que l'observador no veuria o simplement no interactuarien amb el món. Així que el que es fa és el contrari, llançar llamps des de l'observador cap al món i arribat un cert moment calcular la llum que influïx en aquest llamp.

Un bon programa econòmic i senzill d'usar és Bryce. Amb ell, no podrem fer pel·lícules ni complexes animacions però si podrem representar paisatges, mons abstractes, personatges....amb excel·lents resultats. A més té l'avantatge que interactua molt bé amb altres programes de 3d com Poser, 3dStudio, etc..
 

Recomano llegir manuals i visitar els diferents enllaços per a un bon aprenentatge, els resultats mereixen la pena.